Clàudia Istar - Joies personalitzades

Cistella
La teva cistella està buida
Favorits
    Encara no has afegit cap producte favorit.

Blog

Les reases no es solden! Les tanques per cadena.

Les reases no es solden! Les tanques per cadena.
  • Per Clàudia Istar
  • Consultes
Existeix un bon grapat de maneres per a tancar polseres i collarets. Tot depèn, es clar, en escollir quin terminal s’adequa més a el que volem. Estan les tanques de calaix, rígides i fortes, que funcionen perfectament amb polseres amples i pesades; tanques de T, que delicades i lleugeres es poden utilitzar per fer de la tanca una estilització del disseny sencer, i les tanques de motlle, que, gràcies a una minúscula estructura mecànica que empeny la tanca a mantenir-se tancada.
D’aquestes últimes les podem dividir fàcilment en dos apartats principals:

Els mosquetons i les reases
El mosquetó acostumen a tenir forma de pera o ovalada. Contenen una petita pinça de ferro que fa funcionar el seu mecanisme, provocant que la pestanya es mantingui tancada. S’agafen a la cadena per mitjà d’una anella de metall en moviment. Com que l’anella és independent del mecanisme i pot rebre l’escalfor del foc sense transmetre-la a la pinça de ferro que du a dintre, les anelles que agafen el mosquetó es poden soldar.



La reasa, en comparació amb el mosquetó, acostuma a ser més fina i lleugera. Es caracteritza per la seva forma circular. Principalment les trobem en dos tipus: La reasa simple i la reasa de mariner, que recorda a un flotador salvavides. El seu mecanisme reb el moviment mitjançant una molla que va dins del cilindre del cos de la reasa i empeny la pestanya per a que es mantingui tancada.

I ara ve la pregunta... per què no es solden?
Moltes vegades m’he trobat amb dependentes que em demanaven que soldés la anella de la reasa, tal com es pot soldar l’anella d’un mosquetó, però la diferència cau en que l’anella de la reasa forma part d’aquesta, i per tant, si l’hi donem foc per a soldar-la, s’escalfa el cos sencer de la tanca. Quan això passa, provoca la cocció de l’espiral de la molla interior, que immediatament perd el temple i, per tant, la seva elasticitat. En paraules més clares: cremem la molla, trencant així la reasa.
 
Personalment, jo escullo no soldar les anelles del mosquetó per dues senzilles raons: Una, per a facilitar un canvi de mesura de la cadena sense perill de fer-la malbé; i dues, per seguretat, en cas d’estirada o enganxada accidental, permetre que la anella s’obri sense causar mal a la persona que porta el collaret i, gràcies a aquest extra d’elasticitat, patir menys perill de que la cadena es parteixi.
 
Espero que ho hagueu trobat interessant!
 

Segueix-me a Instagram

@istar_joies